Hi ha un petit país al bell mig del Golf de Guinea, al cor de l’Àfrica negra, on es parla una llengua per a nosaltres familiar, l’espanyol, o si li voleu dir castellà, sigui com sigui per a identificar una realitat: que aquest país viu la trista situació d’ésser una ex-colònia espanyola. El senyor Teodoro Obiang i la seva família viuen una vida d’excessos, enriquits pel petroli que hi ha a les costes de Guinea Equatorial, mentre el poble viu amb menys d’un euro al día. Podeu llegir més informació i dades actuals sobre Guinea Equatorial entrant [aquí] o [aquí].
Ahir es van celebrar eleccions a Guinea Equatorial, unes eleccions que són una comèdia, o millor diríem un drama, en qualsevol cas una obra de teatre, una farsa. I hem de llegir a la prensa “Obiang revalida “con mayoría aplastante” su tercer mandato de siete años” (La Vanguàrdia, 30/11/2009).
Quin sentit tenen unes eleccions on un partit guanya amb un 96,7% dels vots, on els interventors dels partits de la oposició van rebre amenaces de mort, on no es va donar visat a cap mitjà de comunicació estranger? Com en podem dir d’això? No ens enganyem, és una dictadura, i no són unes eleccions lliures ni democràtiques.
Señor Teodoro Obiang: quizá un día, en su mansión, buscando alimentar su ego, ya obeso, navegue por internet para leer lo que se dice sobre usted en internet. Ojalá ese día lea este mensaje, en el que le decimos que es usted un dictador y no un presidente, que su pueblo no le ha elegido, si pudiesen se librarían de usted. Lo sabemos porque lo dicen las casas del pueblo de Guinea Ecuatorial, lo dicen las escuelas, y lo dicen también las mansiones que usted y su familia poseen en Londrés o París, o los automóviles Bentley, que no se merecen ustedes, ni son fruto de un trabajo responsable. Ojalá su estómago se retuerza aunque sea un poco tras leer estas líneas, se las dedicamos.
