El 16 de març de 2009, després de les múltiples i violentes carregues per part dels mossos a les universitats catalanes, es va redactar el següent manifest:

El conjunt de moviments socials aquí reunits i els sotasignats manifestem:

La nostra condemna més explícita a la política repressiva que s’empren des de les autoritats acadèmiques i òrgans de govern envers les veus crítiques i constructives davant l’actual reforma de privatització de la universitat, concretada en l’aplicació de l’EEES.

Ens referim als dos desallotjaments amb violència per part dels Mossos d’Esquadra a la Universitat Pompeu Fabra en el període d’un mes, fet que s’ha convertit en el recurs habitual dels equips rectorals per a tractar amb l’alumnat, comptabilitzant un mínim quatre entrades dels mossos a les universitats en el darrer any (la UAB n’és un bon exemple); ens preocupa especialment l’assiduïtat i la normalitat amb la que la societat rep aquestes mesures repressives i trobem significatiu que es tracti d’un espai que, en la història de l’estat espanyol, ha estat un reducte de resistència i pensament crític. Ens preocupa aquesta política repressiva perquè ens hi sentim implicats, es tracta ja del leitmotiv de les autoritats polítiques actuals que han normalitzat l’abús i el menyspreu dels drets individuals i col·lectius, reprimint també als moviments socials.

Condemnem també tot el ventall de pràctiques repressives exercides per aquests mateixos organismes. La coacció acadèmica que pateixen alguns estudiants i professors públicament crítics s’han arribat a concretar en els processos penals i expulsions, expedients i sancions dels i les companyes de la UAB que, tot i que es vulguin invisibilitzar, es tracta de repressions explícitament polítiques. També ens referim a la política de pressió que estan patint els i les estudiants que ocupen el Rectorat de la UB, materialitzat en una política de desgast que limita la mobilitat de les persones, que atempta contra la llibertat d’expressió, condiciona el seu espai de treball i les sotmet a una pressió psicològica i física que frega l’il·legalitat.

Volem fer pública i explícita aquesta condemna i la nostra indignació, volem manifestar que treballarem per a enfrontar-nos-hi. En una autèntica democràcia, no és el govern qui controla i decideix per la societat, sinó la societat qui controla el govern i decideix. La universitat és de tota la societat, no de les elits ni dels governs.

Edifici històric de la UB, edifici ocupat pel moviment estudiantil i nova seu dels moviments socials.

Nosaltres (que creiem fermament que ni universitats ni estudiants mereixen això) ens hi hem adherit, i vosaltres? Ho podeu fer a títol individual des d’aquest enllaç o en nom del vostre col·lectiu o entitat des d’aquest altre.