El format de les jornades va estar estructurat en ponències al matí i tallers a la tarda. Tot es feia a aules i edificis de la facultat de Ciències de l’Educació de l’Autònoma. Els tallers proposats per a aquestes dues tardes van estar enfocats al voltant de diferents eixos relacionats amb la creativitat: clown (dinamitzat per Albert Vinyes de Pallassos Sense Fronteres), teatre de l’oprimit (amb formadors de Baketik, Pa’tothom, Impacta i Teatraviesas), dansa i expressió corporal (amb Núria Banal i Ester López de l’Associació Marabal), música (amb Claudia Mejía y Jeferson Orejuela del grup de rap Renacientes) i plàstica col·lectiva (amb Alex Carrascosa de Gernika Gogoratuz i ArtamugarriaK i Chené Gómez de CreArt).

[caption id="attachment_95" align="alignright" width="226" caption="El professor John Paul Lederach"][/caption]

La primera intervenció en les ponències va ser a càrrec del genial John Paul Lederach, professor en Resolució de Conflictes i Construcció de Pau. Amb un castellà molt correcte va saber fer una intervenció magistral fora de tots els esquemes mentals de “ponència” que podem tenir. Amb una breu explicació, petits contes i anècdotes sobre com pot residir i emanar la creativitat dins el conflicte (recordem especialment la del violoncel·lista Vedran Smajlovic a Sarajevo o la de la cançó The Island de Paul Brady a Irlanda del Nord).

De les reflexions obertes de Lederach ens quedem amb: “Reconciliació no és perdonar i oblidar, és recordar i canviar” o “Què hi ha a l’art que ens permet arribar on no hi ha paraules?”. El professor ens va donar algunes claus dels seus estudis i vivències amb la gent que ha de superar la violència vivint dins d’aquesta, com ara la necessitat de dur a terme aquestes tres fases: “obrir i que surti”, “observar allò que surt” i, finalment, “recollir la creativitat existent no visible”.

Amb uns petits exercicis relacionats amb els sentits (olfacte, oïda i vista en aquest cas) les assistents vam posar en pràctica una manera de fomentar la creativitat de cada persona. Així va ser com al final de tots tres exercicis vam elaborar un petit poema surrealista que diu:

Cálida puerta entreabierta. Mar y silencio.

Cruje la calefacción vieja y un lápiz rasga el papel,

el motor de una avioneta rompe aquel murmullo

y, finalmente, también pasa y pía un pájaro

más libre que cualquiera.

Del seu darrer llibre, Lederach ens va voler explicar què és la “imaginació moral” i les quatre pautes que aquesta requereix: teixir una xarxa de relacions que inclogui a l’enemic, no caure en el dualisme, l’aparició d’un acte creatiu inesperat i, lligada amb aquest, l’assumpció del risc. Després de tot això les altres ponències van ser tan sols ponències.

[caption id="attachment_94" align="alignleft" width="300" caption="Un dels mandala-plaça que vam crear (els fulls rectangulars són DIN A3, imagineu la dimensió del cercle!) (foto: Miquel Jornet - SDA)"][/caption]

En quant als tallers, nosaltres vam participar en els de plàstica col·lectiva i van estar força interessants. Amb Alex Carrascosa vam treballar amb un sistema que ell anomena “de casa al carrer, del carrer a la plaça” per construir, entre totes, unes figures anomenades mandala-plaça des d’un procés personal a un col·lectiu. Això va fomentar moments de reflexió, diàleg, discussió, negociació i resolució molt productius.

Amb Chené Gómez vam fer un segon taller de producció creativa per a la comprensió dels conflictes utilitzant diversos materials per a representar conceptes deconstruïts en paraules. Els resultats, en forma d’intervenció en l’espai, van ser bastant sorprenents per a totes.

De les jornades també volem destacar l’actuació del titellaire David Laín, de l’Estenedor Teatre, que va aconseguir que tot el públic tornéssim a sentir-nos nenes i nens, i això no és fàcil en els temps que corren. En resum: unes jornades molt necessàries que esperem que es puguin tornar a repetir.