|
|
||
|
|
A la qüestió A QUI RESPONSABILITZES DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE CRISI? vam obtenir els següents resultats: - A nosaltres mateixe/os (16 persones = 44,44% dels vots) L’enquesta va estar activa des del 5 de febrer del 2009 al 5 de d’octubre del 2009 amb 36 vots validats.
[caption id="" align="alignleft" width="450" caption="A França ja disposen d'alguns punts de recàrrega (foto CC de David Megginson)"]
 [/caption]
La gestió de la crisi que estan fent els governants comença a ser vergonyosa. Primerament “salven” els bancs amb els nostres diners per a que torni a haver crèdit o el que és el mateix: fomenten l’endeutament social per garantir els beneficis privats. Tot això quan vam sortir al carrer cridant “NOSALTRES NO PAGAREM LA CRISI!”… Ara, per mantenir 1.200 llocs de treball a la SEAT de Martorell, s’asseguren la producció d’un nou model: l’Audi Q3 (un 4×4, que com tots -a més de ser extremadament car- tindrà uns nivells d’emissions de CO2 brutals). Diuen que aquesta operació pot arribar a costar 300 milions d’euros que sortiran, com els de “salvar” els bancs, dels nostres tributs. En poques paraules: tots haurem pagat una part de l’Audi Q3, però només uns pocs el conduiran. I no és que veiem malament voler salvar llocs de treball a la SEAT. Però a què preu? Pensem que hi han maneres diferents de fer les coses. Per què no comencem a produir cotxes elèctrics? Quanta ocupació pot generar el sector de l’automòbil si es fa aquest canvi de mentalitat? A Suècia ja s’ha fet una proposta per deixar de banda els cotxes de benzina gradualment… nosaltres, en canvi, ho donem tot per produir un 4×4 en plena crisi global. Ens ha arribat el darrer número de LA CIRCULAR del Col·lectiu Ronda amb una editorial que ens porta a reflexionar: Una convicció: cal consumir menys! (no més)L’altre dia alguns de nosaltres vàrem poder assistir a una taula rodona centrada en el cooperativisme en relació a la crisi, i el primer ponent va explicar-nos quines eren les causes de la crisi (financera) i quines accions anaven a fer els governs. El ponent ens va explicar el gran perill que tenim d’entrar en deflació, que com haureu vist aquests darrers mesos és quelcom molt greu (deflació: caiguda generalitzada del nivell de preus, com a mínim durant dos trimestres consecutius, degut a la caiguda de la demanda i de la inversió). I ens va explicar que la caiguda del consum és part d’un cercle viciós que es retroalimenta: si cau el consum, baixen els preus, si baixen els preus els marges són menors, si els marges són menors hi ha menys beneficis, si hi ha menys beneficis no hi ha inversió i es redueix l’ocupació, augmentant l’atur, i per tant es redueix la massa salarial i, empalmant amb el començament, es redueix el consum. I ens explicava com els governs volen frenar aquesta roda bàsicament aportant líquid al sistema perquè en general torni a créixer el consum. Doncs bé, d’una cosa estem segurs. La solució ha de passar per seguir reduint el consum. El consum exagerat és el mal del món, el què l’està destruint. Els occidentals sobretot, els europeus i més que ningú els nord-americans, hauríem de reduir dràsticament el consum, doncs en termes de sostenibilitat del planeta Terra, és absolutament exagerat. La crisi s’hauria d’aprofitar per pensar en models econòmics que es basessin en reduir el consum. Menys cotxes, més transport públic o compartit; menys de tot, més relació humana i felicitat, etc… Aquesta és la premissa: menys consum. I les intel·ligències i l’economia haurien de pensar com ha de funcionar la roda sense incentivar el consum. Per una vegada hauríem de posar l’economia al servei de la humanitat, i no d’uns quants que es volen seguir enriquint. I és dur i sabem que ho passarem malament, i com molt bé va dir el ponent que ens explicava tot això, les administracions, totes, haurien ja de tenir un pla per enfrontar un escenari que serà molt dur, amb famílies sense cap treball ni font d’ingressos, etc… Però cal mirar, d’una vegada, una mica més enllà de les branques que no deixen veure el bosc sencer. O deixar de confiar en els que només han mirat per la seva butxaca o la dels seus amics, i que ni tan sols miren les branques. [caption id="" align="alignright" width="450" caption="Aparquem el consum! (foto CC de Marooned)"] [/caption]
Coincidint i subscrivint totes i cadascuna de les paraules de la prestigiosa assessoria jurídica, laboral, econòmica i social; des de SDA.cat busquem maneres de penalitzar el nostre estat per aquesta dèria sense cap ni peus de “salvar el sistema”. Per què volem salvar el sistema financer si ell no ens salvarà a nosaltres? Ja ho havíem dit: els bancs privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues. En el nostre nom cap estat pot, com a representants nostres, injectar diners públics per reflotar interessos privats… i Zapatero ja ho va fer amb 3.000 milions d’euros i ara el G-20 torna a fer-ho amb 1 bilió de dòlars més. A França, país amb mobilitzacions socials molt més efectives que les nostres, ja han preparat la seva resposta contra la gestió de la crisi per demà dissabte 4 d’abril de 2009: una VAGA GENERAL DE CONSUM.
Es tracta d’una vaga centrada en boicotejar les grans cadenes de distribució (mai el petit comerciant) i els productes d’alt gravamen envers l’estat. Així doncs trobem que per castigar el seu govern la societat francesa deixarà de comprar demà:
Tot per fer notar la ràbia continguda. Tot per demostrar que la societat civil actua! Nosaltres us convidem a participar d’aquesta vaga contra les grans cadenes de distribució i contra l’estat, fent baixar el nostre consum en general i molt en particular el d’aquells productes llistats anteriorment. També volem proposar extensible aquesta VAGA GENERAL DE CONSUM pel primer dissabte de cada mes. Esperem les vostres adhesions a aquesta acció per fer-la més efectiva. (redactada el 20 de març i feta pública fa unes hores) Defensar la meva llibertat és defensar el debat lliure i seriós sobre quin model de societat volem. La fiscal, representant a 19 del 39 bancs i entitats financeres a les que vaig expropiar, m’ha portat a la presó preventiva argumentant que “els fets són greus” i que “existeix risc de fuga”. Els bancs s’atreveixen a qualificar la meva acció com a greu quan és la seva creació de diners sense base real i la seva esbojarrada especulació financera la que ha comportat:
El que he fet jo conjuntament amb els milers de persones i grups que hem col·laborat en les publicacions CRISI del 17-S i PODEM VIURE SENSE CAPITALISME d’aquest 17-M ha estat generar el debat social necessari sobre el model de societat que volem, en un moment de crisi estructural que és la millor oportunitat que tenim per canviar el rumb abans que sigui massa tard. Greu és doncs, la situació a la que ens ha portat la banca com a punta de llança d’un sistema caduc, que navega camí del barranc. La meva acció només ha estat una manera de posar-ho sobre la taula, una acció, recordem-ho, que els mateixos bancs que ara m’acusen li restaven importància o desmentien al setembre quan la vam fer pública i creien que era possible silenciar-nos. D’altra banda en relació al suposat risc de fuga cal fer memòria:
Per tant no em vaig evadir de la justícia, doncs entre l’ordre i la detenció efectuada hi van unes poques hores. Risc de fuga? El dels bancs que volen fugir d’estudi, per defugir el nostre dit que els assenyala com a problema. La raó veritable del meu empresonament preventiu no és una altre que el perill que representa pel poder financer i polític, la meva presència pública amb un discurs més fort, clar i contundent del que poden assumir. El mateix discurs que el de la publicació PODEM VIURE SENSE CAPITALISME que està generant un gran debat social aquest dies. La meva és una veu de moltes, però és una veu que simbolitza ara mateix la insubmissió als bancs, al creixement i al conjunt del sistema actual en crisi. Una insubmissió que deixa en evidència l’actitud submisa de la classe política. Per això se m’ha empresonat, per això defensar la meva llibertat immediata és defensar la lliure expressió i el lliure debat en relació al model de societat que volem, que solucioni la crisi sistèmica actual. Perquè cada vegada més persones, i més diverses, pensem que podem viure millor sense capitalisme, i que podem ser ara i aquí el canvi que volem! ENRIC DURAN A la pregunta COM ET PLANTEGES EL NADAL EN TEMPS DE CRISI? vam obtenir els següents resultats: - Reduiré el meu consum. (11 persones = 64,8% dels vots) L’enquesta va estar activa des del 2 de desembre del 2008 al 6 de gener del 2009 amb 17 vots validats. |
Agenda:
|
|
|
||
