Què és per a tu el diari local BRUGUERS?

Veure resultats

Enxarxats amb:

SOM LO QUE SEMBREM


GRANS CADENES DE DISTRIBUCIÓ NO GRÀCIES

ARGUMENTS PER A UNA VIDA SENSE TRANSGÈNICS

Presentem les Jornades Internacionals sobre els OGM (6 i 7 de març):

[caption id="" align="alignleft" width="500" caption="Els experts no alineats amb la indústria biotecnològica també diuen la seva (foto CC de IRRI images)"]Gamma lab[/caption]

Mentre la Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya Lliure de Transgènics comença el seu camí dins el Parlament, des de la plataforma SOM LO QUE SEMBREM, continuem la nostra tasca d’informació i reivindicació dels arguments que ens han portat a desenvolupar-la. Per això realitzarem les jornades del 6 i 7 de març. Davant un discurs dominant que pretén mostrar una suposada comunitat científica monolíticament en favor dels cultius transgènics, en aquestes jornades aportem algunes de les veus que des de la ciència s’han aixecat per mostrar els riscos dels cultius de varietats transgèniques. Aquest debat, però, va molt més enllà de la ciència i la seva pràctica, perquè abasta el model d’agricultura i alimentació que volem, el sistema polític de presa de decisions i la participació pública en aquesta qüestió.

Programa de les jornades:

Podeu descarregar el programa sencer de les jornades en PDF fent clic aquí.

Inscripcions a les jornades:

L’entrada és lliure i gratuïta. L’aforament és limitat. Cal inscripció prèvia.

Les inscripcions estan obertes del 17 de febrer al 3 de març. Per a més informació i per a inscripcions podeu trucar al 973 450 683 (Elisenda) o bé envieu un correu electrònic amb les vostres dades personals (nom, cognoms, DNI, correu-e i telèfon de contacte) a ilp@somloquesembrem.org, tot indicant si hi assistireu divendres al matí, divendres a la tarda, dissabte al matí o a la totalitat de les jornades.

Trajectòria de la comunitat científica i experta que hi intervindrà:

Dr. Giles-Eric Séralini:

- Catedràtic de Biologia Molecular de la Universitat de Caen (França).

- President del Consell Científic de CRIIGEN (Comité de Recherche et d’Information Indépendantes sur le Génie Génétique).

- Autor de nombrosos articles publicats en revistes científiques internacionals (entre d’altres temes, sobre toxicitat de varietats transgèniques i de l’herbicida glifosat) i dels llibres: “Ces OGM qui changent le monde” (Flammarion, Paris, 2004), “Génétiquement incorrect” (Flammarion, Paris, 2005) i “Après nous le deluge?” (Flammarion, Paris, 2006).

- Ha estat anomenat membre de deu comissions del govern relacionades amb els cultius modificats genèticament. L’any 2003 va ser nomenat expert de la Comissió Europea per preparar l’informe de defensa davant l’OMC en la demanda presentada per Estats Units, Canada i Argentina en relació a la moratòria comercial de les varietats transgèniques.

Dr. Armin Spök:

- Doctor en Genètica Molecular. Professor a la Universitat de Graz i la Universitat de Klagenfurt (Àustria).

- Director de l’Unitat d’Investigació en Biotecnologia del “Inter-University Research Centre for Technology, Work and Culture” (Àustria).

- Membre dels grups d’experts de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i de l’OCDE .

- Expert invitat en avaluació de riscos de la FAO i del Protocol de Cartagena sobre Bioseguretat.

- Autor de nombrosos treballs i articles científics sobre els riscos de les varietats transgèniques.

Dr. Marcello Buiatti:

- Catedràtic de Genètica de la Universitat de Florència (Itàlia).

- President de la “Fondazione Toscana Sostenible”.

- Ha participat en mes de 200 publicacions científiques, incloent-hi nombrosos articles a revistes científiques internacionals i set llibres.

Dr. Henk Hobbelink:

- Enginyer Agrònom. Coordinador de GRAIN, organització que promociona l’ús sostenible de la biodiversitat agrícola basat en el control dels agricultors sobre els recursos genètics i en els coneixements locals.

- Una de les primeres veus crítiques en relació a la enginyeria genètica, ha escrit o participat en els següents llibres: “Más allá de la Revolución Verde. Las nuevas tecnologías genéticas para la agricultura: ¿desafío o desastre?” (Lerna/Icda, Barcelona, 1987) (traduït a l’ anglès per Zed Books, Londres), “La biotechnologie & l’agriculture du tiers monde” (Equilibres d’Aujourd’hui, Genève, 1988), “La biotecnología y el futuro de la agricultura mundial” (Editorial Nordan-Comunidad, Montevideo, 1990) i “Growing diversity” (Stylus Publishing, Sterling, EEUU, 1992).

Dr. Brian John:

- Doctor en Geografia. Ha estat Professor de Geografia a la Universitat de Durham (Anglaterra).

- Fundador del “West Wales EcoCentre” i membre de “GM Free Cymru”.

- Ha participat en multitud de conferències a Europa sobre cultius modificats per enginyeria genètica.

Dra. Rosa Binimelis:

- Doctora en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona, i especialista en aspectes socioeconòmics dels organismes modificats genèticament.

Dr. Joserra Olarieta:

- Enginyer agrònom. Professor a la Universitat de Lleida.

Gustavo Duch:

- Director de Veterinaris Sense Fronteres. Especialista en el tema de Sobirania Alimentària.

TRANSGÈNICS A CATALUNYA: HISTÒRIA D’UNA IMPOSICIÓ

Deu anys després que comencés la introducció dels transgènics als camps i a la cadena alimentaria de Catalunya, els greus impactes ecològics, socials i econòmics associats a aquesta necrotecnologia s’escampen pel principat sense aturador. Mentre a Europa l’intens debat sobre els riscos d’aquest tipus de cultius ha portat a set països membres a prohibir-los, les nostres “tant democràtiques” institucions continuen sent fidels al pacte al que van arribar l’any 1998 amb EuropaBio (lobby biotecnològic europeu): convertir l’Estat espanyol en la porta d’entrada dels cultius transgènics al continent i en la prova que la coexistència entre cultius modificats genèticament i no modificats pot ser imposada. Això explica que Aragó i Catalunya siguin les dues regions europees amb més hectàrees de transgènics conreats (Espanya és el major productor d’Europa, amb prop de 80.000 hectàrees sembrades l’any 2008) i que les successives administracions estatals i autonòmiques hagin fet tot el que està al seu abast per amagar els greus impactes dels cultius transgènics i legitimar la propaganda de les multinacionals que els promouen.

[caption id="" align="alignright" width="500" caption="Alguns exemples de les campanyes de lluita antitransgènica a Europa (foto CC de peskaour)"]antiogm[/caption]

Ha arribat l’hora d’intensificar la lluita!

Vivim temps que podrien ser transcendentals. Per una banda, els propers mesos seran decisius per a la “Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya lliure de transgènics” que la plataforma SOM LO QUE SEMBREM (amb la que participem des de SDA al Baix Llobregat) ha estat impulsant durant el darrer any: està previst que el Parlament de Catalunya faci pública la decisió institucional cap el mes de maig. A la vegada, per tal d’avançar cap a una Catalunya lliure de transgènics, creiem que és molt important visibilitzar el rebuig i estendre la desobediència a la nova normativa d’agricultura ecològica (que permet fins un 0,9% de contaminació genètica), en vigor des de l’1 de gener de 2009. Per tot això, animem a totes les persones, col·lectius, entitats i plataformes que lluiteu per la justícia social i ecològica, per l’agroecologia i la Sobirania Alimentària* a que participeu activament a les properes mobilitzacions. Només unides i decidides els podrem fer recular. Ens veiem als carrers i als sembrats!

Què és un transgènic?

Un transgènic o organisme genèticament modificat (OGM) és aquell ésser viu al que se li ha inoculat material genètic procedent d’altres espècies per mitjà de tècniques d’enginyeria genètica que només poden realitzar-se en laboratoris especialitzats. Recombinar material genètic d’organismes, espècies, famílies o fins i tot regnes diferents d’éssers vius implica saltar les barreres naturals que guien el funcionament dels ecosistemes.

Perquè ens oposem als transgènics agrícoles?

1.- Perquè agreugen la crisi alimentària i el control corporatiu de l’alimentació.

La fam al món és un gran negoci. No és conseqüència de la manca de producció (hi ha aliments de sobra per alimentar a tota la humanitat); és el resultat del poder i de la set insaciable de beneficis de les multinacionals i les institucions que dominen el sector agroalimentari mundial. L’agricultura transgènica només beneficia a les multinacionals que la promouen ja que els permet incrementar els beneficis i el domini sobre la cadena alimentaria. I agreuja la crisi alimentària perquè implica més dependència de les multinacionals i del mercat. i menys autonomia i més misèria per a les poblacions pageses.

[caption id="" align="alignleft" width="500" caption="Pintada de protesta contra la multinacional biotecnològica MONSANTO (foto CC de Gina Pina)"][/caption]

2.- Perquè l’enginyeria genètica és una “mala ciència i un gran negoci”.

L’enginyeria genètica es fonamenta en l’anomenat determinisme genètic, un paradigma científic reduccionista, obsolet i caduc. “L’enginyeria genètica senzillament no té cap sentit donada la complexitat i especialment la fluïdesa dels gens i els genomes tan pel que fa a l’estructura com a la funció.” La complexitat, però, fa nosa quan l’objectiu no és generar coneixement si no fer diners. Només això explica que la industria biotecnològica i els seus valedors continuïn negant i tractant d’amagar els problemes tecnològics inherents a la transgènesi, els enormes riscos associats i els efectes impredictibles que pot tenir sobre els organismes receptors, el medi ambient i la salut animal i de les persones.

3.- Perquè representen una greu amenaça pel medi ambient i la salut animal i humana.

Els transgènics són perillosos per definició. Alliberar OGMs al medi és una irresponsabilitat d’efectes impredictibles. La indústria i les institucions oculten i falsegen la informació per continuar comercialitzant-los. Amb tot, set països de la Unió Europea han prohibit el conreu del blat de moro MON 810, del que l’any passat es van plantar més de 20.000 hectàrees a Catalunya, en base a estudis que mostren efectes negatius per al medi i la salut. Un estudi publicat pel Govern austríac mostra problemes de fertilitat en ratolins alimentats amb blat de moro transgènic. Un altre estudi encomanat pel Govern italià assenyala que ratolins alimentats amb MON 810 han presentat importants problemes en el seu sistema immunològic.

4.- Perquè s’han introduït als nostres camps i plats sense cap tipus d’informació ni debat.

L’Estat espanyol és l’únic país europeu que cultiva blat de moro transgènic a gran escala i sense interrupció des de l’any 1998. A la vegada, importa anualment milions de tones de soja transgènica per elaborar pinsos animals i permet l’existència de centenars de camps experimentals. Des de l’any 1998, les institucions estatals i catalanes han col·laborat estretament amb les multinacionals biotecnològiques per tal d’imposar silenciosament els transgènics al conjunt de la població: tractant d’impedir la informació i el debat públic; negant i ocultant el fenomen de la contaminació genètica; incomplint sistemàticament la normativa europea pel que fa als protocols de bioseguretat vigents, etc…

5.- Perquè la coexistència és impossible i destrueixen l’agrobiodiversitat.

Des de 1998 han sortit a la llum desenes de casos de contaminació genètica de la producció ecològica, sobretot a Catalunya i Aragó. Malgrat la manca de seguiment i control públic, ha estat possible documentar la contaminació tan de camps de blat de moro com de partides de llavors i pinsos destinats l’engreix de bestiar. La contaminació genètica que té lloc any rere any a l’estat ha suposat la pèrdua de com a mínim dues varietats tradicionals de blat de moro, la reducció dràstica del cultiu de blat de moro ecològic i la demostració que la pretesa coexistència entre conreus transgènics, convencionals i ecològics és totalment impossible.

6.- Perquè impedeixen avançar cap a la Sobirania Alimentària* i amenacen el futur de la humanitat.

L’agricultura transgènica representa una seriosa amenaça pel futur de la humanitat perquè aprofundeix els gravíssims impactes (degradació ambiental, social, econòmica i cultural) i l’expansió planetària del ja, de per si, totalment insostenible model de producció agroindustrial. Des de fa més d’una dècada, bona part de la societat civil organitzada de tot el món resisteix a l’expansió planetària dels agronegocis i dels transgènics per tal d’avançar cap a la Sobirania Alimentària* dels pobles, l’única estratègia de futur que podria permetre acabar amb la fam i amb la injustícia social i ecològica.

* Sobirania Alimentària és el dret dels pobles del món per decidir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries per tal d’assegurar una producció respectuosa amb el medi i una alimentació suficientment i cultural adequada a tota la població.

MÉS SIGNATURES QUE QUALSEVOL ALTRA ILP!

[caption id="" align="alignleft" width="500" caption="Hem estat, som i serem tot allò que sembrem. Digues NO als transgènics! (foto CC de Minouto)"]OGM-GMO-2[/caption]

Estem molt contents de poder anunciar que la ILP promoguda per la plataforma de la que formem part, SOM LO QUE SEMBREM, ha estat auditada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) validant les signatures recollides durant la campanya de la ILP per una Catalunya lliure de transgènics, amb un total de 105.896 persones, i que el nombre de signatures validades ha estat el més alt de totes les ILP promogudes fins ara a Catalunya.

A partir d’aquí començaran els tràmits legals establerts per a les propostes de llei popular al Parlament de Catalunya i que ha de portar la llei a debat durant el mes de març. Des de la plataforma demanem la màxima imparcialitat i independència enfront a interessos particulars en els organismes encarregats de dur a terme i d’avaluar els anteriors estudis. També, durant aquest període de temps, SOM LO QUE SEMBREM ha endegat la campanya Transgènics 0,0 % per denunciar el fet que des del passat 1 de gener es poden vendre productes etiquetats com ecològics amb una contaminació del 0,9 % d’OMG (Organismes Modificats Genèticament). Tot això sota la norma de la comissió europea, obviant el principi de precaució, deixant de costat el dret a una alimentació sana i segura, i acceptant com inevitable una contaminació que per altra banda certs interessos continuen negant.