|
|
(redactada el 20 de març i feta pública fa unes hores)
Defensar la meva llibertat és defensar el debat lliure i seriós sobre quin model de societat volem.
La fiscal, representant a 19 del 39 bancs i entitats financeres a les que vaig expropiar, m’ha portat a la presó preventiva argumentant que “els fets són greus” i que “existeix risc de fuga”.
Els bancs s’atreveixen a qualificar la meva acció com a greu quan és la seva creació de diners sense base real i la seva esbojarrada especulació financera la que ha comportat:
- Que hagin necessitat préstecs amb diner públic per una quantitat 100.000 vegades més gran a la que se’m reclama.
- Que, com a producte d’aquest sistema financer, els darrers anys hagin estat els de major destrucció d’ecosistemes i major esgotament de recursos fòssils i minerals. Una destrucció creixent a la que ens condemna un sistema que necessita créixer per funcionar, espoliar la natura cada cop més, per mantenir-se.
- Que l’atur hagi arribat al 17% de la població i continua pujant.
- Que milions de persones estiguin perdent propietats i tancant negocis en no poder afrontar els seus deutes, quedant condemnades a la morositat de per vida.
El que he fet jo conjuntament amb els milers de persones i grups que hem col·laborat en les publicacions CRISI del 17-S i PODEM VIURE SENSE CAPITALISME d’aquest 17-M ha estat generar el debat social necessari sobre el model de societat que volem, en un moment de crisi estructural que és la millor oportunitat que tenim per canviar el rumb abans que sigui massa tard.
Greu és doncs, la situació a la que ens ha portat la banca com a punta de llança d’un sistema caduc, que navega camí del barranc. La meva acció només ha estat una manera de posar-ho sobre la taula, una acció, recordem-ho, que els mateixos bancs que ara m’acusen li restaven importància o desmentien al setembre quan la vam fer pública i creien que era possible silenciar-nos.
D’altra banda en relació al suposat risc de fuga cal fer memòria:
- Com es van assabentar de la meva acció? Perquè jo la vaig fer pública.
- Com m’han pogut detenir? Perquè jo he comparegut públicament en una roda de premsa a la UB, en el mateix lloc on el dia següent se’m van emportar, hores desprès d’aconseguir una ordre de detenció.
Per tant no em vaig evadir de la justícia, doncs entre l’ordre i la detenció efectuada hi van unes poques hores.
Risc de fuga? El dels bancs que volen fugir d’estudi, per defugir el nostre dit que els assenyala com a problema.
La raó veritable del meu empresonament preventiu no és una altre que el perill que representa pel poder financer i polític, la meva presència pública amb un discurs més fort, clar i contundent del que poden assumir. El mateix discurs que el de la publicació PODEM VIURE SENSE CAPITALISME que està generant un gran debat social aquest dies.
La meva és una veu de moltes, però és una veu que simbolitza ara mateix la insubmissió als bancs, al creixement i al conjunt del sistema actual en crisi. Una insubmissió que deixa en evidència l’actitud submisa de la classe política. Per això se m’ha empresonat, per això defensar la meva llibertat immediata és defensar la lliure expressió i el lliure debat en relació al model de societat que volem, que solucioni la crisi sistèmica actual.
Perquè cada vegada més persones, i més diverses, pensem que podem viure millor sense capitalisme, i que podem ser ara i aquí el canvi que volem!
ENRIC DURAN
El 16 de març de 2009, després de les múltiples i violentes carregues per part dels mossos a les universitats catalanes, es va redactar el següent manifest:
El conjunt de moviments socials aquí reunits i els sotasignats manifestem:
La nostra condemna més explícita a la política repressiva que s’empren des de les autoritats acadèmiques i òrgans de govern envers les veus crítiques i constructives davant l’actual reforma de privatització de la universitat, concretada en l’aplicació de l’EEES.
Ens referim als dos desallotjaments amb violència per part dels Mossos d’Esquadra a la Universitat Pompeu Fabra en el període d’un mes, fet que s’ha convertit en el recurs habitual dels equips rectorals per a tractar amb l’alumnat, comptabilitzant un mínim quatre entrades dels mossos a les universitats en el darrer any (la UAB n’és un bon exemple); ens preocupa especialment l’assiduïtat i la normalitat amb la que la societat rep aquestes mesures repressives i trobem significatiu que es tracti d’un espai que, en la història de l’estat espanyol, ha estat un reducte de resistència i pensament crític. Ens preocupa aquesta política repressiva perquè ens hi sentim implicats, es tracta ja del leitmotiv de les autoritats polítiques actuals que han normalitzat l’abús i el menyspreu dels drets individuals i col·lectius, reprimint també als moviments socials.
Condemnem també tot el ventall de pràctiques repressives exercides per aquests mateixos organismes. La coacció acadèmica que pateixen alguns estudiants i professors públicament crítics s’han arribat a concretar en els processos penals i expulsions, expedients i sancions dels i les companyes de la UAB que, tot i que es vulguin invisibilitzar, es tracta de repressions explícitament polítiques. També ens referim a la política de pressió que estan patint els i les estudiants que ocupen el Rectorat de la UB, materialitzat en una política de desgast que limita la mobilitat de les persones, que atempta contra la llibertat d’expressió, condiciona el seu espai de treball i les sotmet a una pressió psicològica i física que frega l’il·legalitat.
Volem fer pública i explícita aquesta condemna i la nostra indignació, volem manifestar que treballarem per a enfrontar-nos-hi. En una autèntica democràcia, no és el govern qui controla i decideix per la societat, sinó la societat qui controla el govern i decideix. La universitat és de tota la societat, no de les elits ni dels governs.
Edifici històric de la UB, edifici ocupat pel moviment estudiantil i nova seu dels moviments socials.
Nosaltres (que creiem fermament que ni universitats ni estudiants mereixen això) ens hi hem adherit, i vosaltres? Ho podeu fer a títol individual des d’aquest enllaç o en nom del vostre col·lectiu o entitat des d’aquest altre.
 Rebutgem els estats policials i violents! (foto CC de Farfahinne) Avui 17 de març, cap a les 18:00 hores, una dotació del cos dels mossos d’esquadra (tres furgonetes antiavalots) han entrat al Rectorat de la UB per detenir a Enric Duran. Aquesta mateixa tarda, a les 20:30 hores, s’ha convocat una concentració davant la comissaria de Les Corts.
Ahir dilluns 16 de març va reaparèixer públicament en una roda de premsa on s’anunciava l’edició de la publicació “PODEM!” (continuació, sis mesos més tard, de “CRISI“: publicació on es feia pública l’acció d’insubmissió a la banca de l’Enric, que havia expropiat 492.000 euros per destinar-los als moviments socials), que s’ha estat repartint al llarg del dia d’avui (amb una tirada aproximada de 200.000 exemplars en català i 150.000 en castellà) per tot Catalunya i part de l’Estat Espanyol. SDA, el grup ecologista Les Agulles i diverses persones particulars hem repartit 2.200 exemplars a Gavà i 200 més a Begues… i, tot i que hem estat vigilats per una parella de mossos a l’estació de Rodalies, mai hauríem pensat que la tarda d’avui ens portaria aquesta terrible notícia de la detenció de l’Enric.
Temps després de la detenció tres webs de moviments afins a l’Enric no carregaven degut a l’alta quota de visitants cercant més informació a: decreixement.net, 17-s.info i podem.cat (ara ja estan totalment operatives).
Restem molt atentes a rebre més notícies. De moment sabem que aquesta nit l’Enric Duran estava convidat al programa de Televisió de Catalunya “Hora Q” cap a les 23:30 hores. Aquesta activitat es mantindrà amb la presència d’alguns membres del grup de suport.
Rebutgem la nova entrada dels cossos policials a recintes universitaris (recordant èpoques passades) i que es criminalitzi l’acció d’un activista que expropia mig milió d’euros per socialitzar-los i no la d’un estat que expropia a la ciutadania quantitats infinitament superiors per privatitzar-los en una macro-operació per salvar els bancs.
A nosaltres no ens ha robat l’Enric Duran, ens està robant l’estat! Un estat repressor i policial com el d’abans, que juga totes les seves cartes a favor del lobby financer i ens despulla literalment. Prenem els carrers, reclamem justícia!
Resteu ben atentes a les properes convocatòries!
¡Aló, aló, eurocentrismo! Confirmamos, con dificultades, existe vida después de la masa acuática. Confirmamos, sin dificultades, existen ideas al otro lado del Atlántico, y existían otras que murieron. Confirmamos, podemos respirar y tomar el sol, existen los mismos elementos básicos: tierra, agua, luz, aire…
Y es que parece que en Europa todavía no se ha superado en cierto grado una idea que un día fue comúnmente aceptada: que la Tierra es plana y después del Atlántico hay una abismo, y más allá, la nada.
Pero como por suerte algunos han comprobado por sí mismos (aunque una minoría), no es así. Y nosotros se lo confirmamos y re-confirmamos.
Esta crónica es parte de un mensaje que muchos han enviado ya, destinado a la gran masa Eurasiática, para que definitivamente lo sepa y no lo olvide ni lo dude: la Tierra es redonda y es habitable, respetable, honorable y amable, en toda su circunferencia. Supere en su conocimiento el mapa de la época romana que a la zona desconocida la llamaba “bárbaros”.
La cultura acá es muy rica, y más lo sería si no fuese por todo lo que se ha robado, matado y destruido durante siglos de colonización. Una parte importante de la cultura actual acá en Latinoamérica, es un hijo bastardo de la europea, pero los Euros parecen no querer reconocerlo. Por no tener que dar explicaciones de las violaciones que gestaron a ese hijo.
Pasemos a algo más concreto (no por ello más sencillo de tratar): los secuestros. A cualquier español que se le pregunte si iría a Colombia, lo primero que le viene a la cabeza es el miedo a un secuestro. Muchas veces es lo primero y lo último… En cualquier caso, queríamos explicar cómo comenzó el secuestro acá: ¿cuál fue el primer secuestro extorsivo en estas tierras?
Lo más parecido a un imperio antes de llegar los españoles era en Suramérica la civilización inca, pero quede claro que ellos “conquistaban” con campesinos, no con soldados, y nos contaban hace ocho días (nos lo contaba Jaime, de Utopía, una persona preocupada por rescatar la riqueza cultural pre-hispánica) que su imperio se había construido difundiendo su conocimiento de técnicas agrícolas, no saqueando todo lo que encontraban a su paso.
Fue en 1528, el del líder inca Atahualpa, el primer secuestro de la historia en estas tierras suramericanas. Llevado a cabo por el “conquistador” (en todo el sentido español de esta palabra ahora) Francisco Pizarro, consiguiendo así una victoria sin derramar una sola gota de sangre de los españoles, pero violando a miles de mujeres y matando a miles de hombres incas. Tras recibir Pizarro la riquezas que había exigido como pago por el rescate del líder, Atahualpa fue estrangulado en la plaza central de Cajamarca, y después fue quemado delante de todos. La lección fue efectiva, quedó tristemente aprendida.
 Atahualpa, rey de los Incas cuando llegaron los españoles
Gracias a Patricia y Eneida por sus aportaciones al texto!
 Un exemple de comanda agroecològica de la cooperativa (foto de M. Jornet) Des de mitjans de l’any passat un grup de gent de Gavà vam començar a reunir-nos per mirar de canviar part dels nostres hàbits en el consum i donar viabilitat a petits productors locals. A Barcelona ja hi han en marxa molts projectes d’aquests tipus, coneguts normalment com a “cooperatives de consum“.
Aquestes reunions van esdevenir en el Rebost del Delta: un grup autogestionat de persones que volem menjar productes frescos, propers, bons, nets i justos; tot mantenint una comunicació directa amb els pagesos i productors sense haver d’acabar passant per intermediaris o grans cadenes de distribució.
El passat dimecres va arribar la primera comanda al local de la cooperativa (al carrer Cap de Creus 17) i es van preparar les caixes amb els productes que cadascuna de les 17 famílies que formem part del projecte vam demanar. L’experiència va ser tot un èxit, emmarcada amb un brindis amb cava ecològic i la música del trio flamenc d’en Juanlu (un company que també forma part del Rebost).
Des de SDA volem desitjar que aquesta iniciativa comenci amb bon peu el seu camí aquest any ple de pors però també d’oportunitats. Potser aquest és el model (a petita escala) d’un sistema alternatiu que pot funcionar sense grans dependències energètiques i amb altes sinergies socials. Felicitats per la bona feina!
|
ATENCIÓ: L'AGENDA MAI PUBLICARÀ ACTIVITATS PATROCINADES ÍNTEGRAMENT PER ENTITATS FINANCERES.
|
