|
|
Presentem les Jornades Internacionals sobre els OGM (6 i 7 de març):
 Els experts no alineats amb la indústria biotecnològica també diuen la seva (foto CC de IRRI images) Mentre la Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya Lliure de Transgènics comença el seu camí dins el Parlament, des de la plataforma SOM LO QUE SEMBREM, continuem la nostra tasca d’informació i reivindicació dels arguments que ens han portat a desenvolupar-la. Per això realitzarem les jornades del 6 i 7 de març. Davant un discurs dominant que pretén mostrar una suposada comunitat científica monolíticament en favor dels cultius transgènics, en aquestes jornades aportem algunes de les veus que des de la ciència s’han aixecat per mostrar els riscos dels cultius de varietats transgèniques. Aquest debat, però, va molt més enllà de la ciència i la seva pràctica, perquè abasta el model d’agricultura i alimentació que volem, el sistema polític de presa de decisions i la participació pública en aquesta qüestió.
Programa de les jornades:
Podeu descarregar el programa sencer de les jornades en PDF fent clic aquí.
Inscripcions a les jornades:
L’entrada és lliure i gratuïta. L’aforament és limitat. Cal inscripció prèvia.
Les inscripcions estan obertes del 17 de febrer al 3 de març. Per a més informació i per a inscripcions podeu trucar al 973 450 683 (Elisenda) o bé envieu un correu electrònic amb les vostres dades personals (nom, cognoms, DNI, correu-e i telèfon de contacte) a ilp@somloquesembrem.org, tot indicant si hi assistireu divendres al matí, divendres a la tarda, dissabte al matí o a la totalitat de les jornades.
Trajectòria de la comunitat científica i experta que hi intervindrà:
Dr. Giles-Eric Séralini:
- Catedràtic de Biologia Molecular de la Universitat de Caen (França).
- President del Consell Científic de CRIIGEN (Comité de Recherche et d’Information Indépendantes sur le Génie Génétique).
- Autor de nombrosos articles publicats en revistes científiques internacionals (entre d’altres temes, sobre toxicitat de varietats transgèniques i de l’herbicida glifosat) i dels llibres: “Ces OGM qui changent le monde” (Flammarion, Paris, 2004), “Génétiquement incorrect” (Flammarion, Paris, 2005) i “Après nous le deluge?” (Flammarion, Paris, 2006).
- Ha estat anomenat membre de deu comissions del govern relacionades amb els cultius modificats genèticament. L’any 2003 va ser nomenat expert de la Comissió Europea per preparar l’informe de defensa davant l’OMC en la demanda presentada per Estats Units, Canada i Argentina en relació a la moratòria comercial de les varietats transgèniques.
Dr. Armin Spök:
- Doctor en Genètica Molecular. Professor a la Universitat de Graz i la Universitat de Klagenfurt (Àustria).
- Director de l’Unitat d’Investigació en Biotecnologia del “Inter-University Research Centre for Technology, Work and Culture” (Àustria).
- Membre dels grups d’experts de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i de l’OCDE .
- Expert invitat en avaluació de riscos de la FAO i del Protocol de Cartagena sobre Bioseguretat.
- Autor de nombrosos treballs i articles científics sobre els riscos de les varietats transgèniques.
Dr. Marcello Buiatti:
- Catedràtic de Genètica de la Universitat de Florència (Itàlia).
- President de la “Fondazione Toscana Sostenible”.
- Ha participat en mes de 200 publicacions científiques, incloent-hi nombrosos articles a revistes científiques internacionals i set llibres.
Dr. Henk Hobbelink:
- Enginyer Agrònom. Coordinador de GRAIN, organització que promociona l’ús sostenible de la biodiversitat agrícola basat en el control dels agricultors sobre els recursos genètics i en els coneixements locals.
- Una de les primeres veus crítiques en relació a la enginyeria genètica, ha escrit o participat en els següents llibres: “Más allá de la Revolución Verde. Las nuevas tecnologías genéticas para la agricultura: ¿desafío o desastre?” (Lerna/Icda, Barcelona, 1987) (traduït a l’ anglès per Zed Books, Londres), “La biotechnologie & l’agriculture du tiers monde” (Equilibres d’Aujourd’hui, Genève, 1988), “La biotecnología y el futuro de la agricultura mundial” (Editorial Nordan-Comunidad, Montevideo, 1990) i “Growing diversity” (Stylus Publishing, Sterling, EEUU, 1992).
Dr. Brian John:
- Doctor en Geografia. Ha estat Professor de Geografia a la Universitat de Durham (Anglaterra).
- Fundador del “West Wales EcoCentre” i membre de “GM Free Cymru”.
- Ha participat en multitud de conferències a Europa sobre cultius modificats per enginyeria genètica.
Dra. Rosa Binimelis:
- Doctora en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona, i especialista en aspectes socioeconòmics dels organismes modificats genèticament.
Dr. Joserra Olarieta:
- Enginyer agrònom. Professor a la Universitat de Lleida.
Gustavo Duch:
- Director de Veterinaris Sense Fronteres. Especialista en el tema de Sobirania Alimentària.
Segons informacions del col·lectiu Apoptosis aparegudes a Indymedia Barcelona podem reportar un nou cas de violència policial a casa nostra contra manifestacions noviolentes d’estudiants de la UPF contra el procés de Bolonya.
La Universitat Pompeu Fabra tenia previst inaugurar avui al matí, amb la presència del president Montilla, la nova facultat de comunicació. L’edifici, situat enmig del districte 22@, envoltat d’alts edificis d’empreses de la comunicació, representa el model d’universitat pública al que es tendeix amb la reforma universitària de Bolonya. I com era previsible, s’ha acabat inaugurant amb magnificència.
 Això també va passar a la UAB (foto CC de UAB precarietat) L’assemblea de la facultat havia decidit no quedar-se de braços creuats davant la inauguració i havia convocat un tancament la passada nit, per al qual s’havien programat diferents activitats i debats. A més, la protesta pretenia continuar avui, dia de la inauguració, a l’interior de la facultat. No obstant això, s’ha volgut deixar clar que Bolonya, una vegada que no s’assoleixen fer callar les veus crítiques contra el procés de privatització encoberta de la universitat pública, es pretén aplicar sí o sí, emprant la força.
Al voltant de les 22:00 d’ahir el grup d’estudiants tancats van avisar mitjançant missatges i trucades que se’ls havia amenaçat amb desallotjar-los de la facultat, i convocaven a concentrar-se a l’entrada de la mateixa. Al lloc havien arribat 12 furgonetes dels mossos d’esquadra i diverses ambulàncies. Els van avisar que o sortien abans de les 23:15 o que entrarien a treure’ls. La major part de persones que es trobaven a l’interior van decidir romandre a l’edifici, unes 100 persones segons ens han comentat mentre anaven sortint. A l’hora prevista, un gran nombre de mossos van accedir a la universitat pública i van trobar-se amb els estudiants resistint a través de resistència passiva: agafant-se les uns als altres dels braços. Van anar traient i identificant a la gent amb comptagotes i de manera violenta, doncs gairebé tots sortien dolorits i varis han comentat com els havien copejat. A més, han dit que els anaven identificant per grups, depenent del nivell de resistència que havien mostrat.
Fora la gent està cabrejada i al·lucinant amb la presa per part dels mossos per desallotjar la universitat, sempre cridant i donant suport a la gent que dintre encara estava resistint. Al voltant de les 1:30 de la nit d’ahir, quan ja havien tret a gairebé tothom, no ven detenir a cap persona.
La sensació era que el col·lectiu estudiantil no es volia quedar parat mentre les autoritats encorbatades es disposen a inaugurar a cop de porra un dels símbols del procés de mercantilització i privatització de la universitat, la nova facultat de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra al 22@. Així doncs, aquest matí hem vist com alguns estudiants han increpat la comitiva presidencial de Montilla, amb força mesures de seguretat al seu voltant.
 Vulnerabilitat sistemàtica dels 'manteros' (disseny trobat a transfronterizo.net) Ja són molts anys de convivència amb el top-manta i és quelcom que no podem deixar de banda. Darrera d’aquesta activitat sobreviuen moltes persones (unes millor que d’altres) i justament les més perjudicades pel sistema industrial, legal i policial són els anomenats “manteros“.
Què passa quan ets estranger, no tens papers ni treball i tries la via de la manta per mirar de sobreviure? Res més estúpid que passar a ser considerat un criminal.
Gràcies a les associacions de “sense papers” de Terrassa, Barcelona, Madrid o Sevilla hem pogut conèixer de primera mà la situació complexa dels “manteros” avui dia. També hem penjat a la videoteca unes imatges de la roda de premsa dels “manteros” de Terrassa força contundents. D’altra banda això és el que ens explica un integrant d’aquest col·lectiu a Madrid:
“Hemos venido a trabajar, con los mismos derechos y responsabilidades que cualquiera. Pero no nos dejan. Aunque nos quieran contratar, no podemos trabajar sin papeles. No queremos hacer daño a nadie, por eso decidimos trabajar vendiendo en la calle. El top-manta es el único trabajo posible para muchos. Pero nuestro oficio no es el top-manta. Sabemos y queremos trabajar en otras cosas. Ahora nos dicen que vender en el top-manta no es un trabajo, que es “robar”. Pero nos castigan por vender en el top-manta más duramente que por robar: ¡hasta 2 años de cárcel y 24 meses de multa!
Si alguien roba en una tienda menos de 400 euros no va a la cárcel. Pero si yo vendo unos pocos CDs para ganar menos que ese dinero al mes, sí. No es justo. Ya hay 63 hermanos en la cárcel y cientos de causas penales abiertas por este motivo.
¿Vender CDs en la calle para sobrevivir es tan grave? ¿Tan importante como para ir a la cárcel? Creemos que no. Mucha gente compra en la calle y otra mucha descarga en internet.
Por eso pedimos la despenalización del top-manta. Es un paso muy importante que va cambiar nuestra vida. Pero no es el único, tenemos mucho camino por recorrer. Queremos que nuestros hermanos salgan de la cárcel y que nadie vaya a la cárcel por este motivo. Necesitamos el apoyo de todas las personas que piensen que esta situación es injusta. Se trata de luchar contra la injusticia.
También hemos pedido apoyo a los artistas. Muchos nos lo han dado. También tienen que ganarse la vida con sus obras. Por eso pensamos que esta lucha no es sólo para nosotros: ¡es para todos! ¡Todos tenemos derecho a vivir con dignidad!”
Davant d’aquesta situació, des del nostre col·lectiu ens volem solidaritzar amb els afectats i afectades per la penalització del top-manta, que possiblement són qui menys culpa tenen en el mercat de la pirateria. Per això posem en marxa una recollida de signatures a nivell local i també us animem a entrar a aquesta web i signar des de casa per la despenalització d’una activitat conflictiva però molt més honrada que d’altres.
Jose ens regala, sense filtres ni embuts, petites porcions de la realitat colombiana sentides en primera persona des de Bogotà. Comença amb el recent alliberament múltiple de segrestats per les FARC… cessió o tàctica?
Durant una setmana els “noticieros” de Colòmbia van oblidar-se de les piràmides financeres i els accidents de trànsit, temes molt recurrents, passant a parlar gairebé únicament dels alliberaments que les ‘Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia’ (FARC) van decidir dur a terme, prop de dos mesos després d’haver-les anunciat, i quan molta de l’opinió pública dubtava si finalment es produirien.
 Algunes persones tenim molt clar el camí (foto CC de Medea Material) Els alliberaments es produïren en tres fases. A la primera van ser alliberats quatre “uniformados”, és a dir tres policies i un soldat, tots ells eren persones anònimes abans del segrest i sembla que ho continuaran sent, a no ser per alguna anècdota com la cançó que el soldat Domínguez va composar durant la seva captivitat i que va cantar durant la roda de premsa posterior al seu alliberament, en presència del president Uribe.
La segona fase va servir per a alliberar a Alan Jara, que va ser Governador del Meta abans del seu segrest. Van ser molt emotives les imatges de la retrobada amb la seva dona i el seu fill, després de més de sis anys i mig vivint a la selva en poder de la guerrilla. Amb gran lucidesa i un estil excel·lent, va narrar molts detalls del moment en que el van segrestar, de com va ser la vida en captivitat, etc… però no només això!
Les declaracions d’Alan Jara van donar molt a parlar, va valer la pena veure la seva roda de premsa sencera. Destaquen afirmacions com que les FARC no estan pas debilitades, al contrari del que pensa la major part de població de Colòmbia actualment. També va dir que per poder debilitar-les s’han de donar oportunitats als joves dels entorns més rurals, perquè ara molts no tenen oportunitats d’estudiar o treballar, i acaben allistant-se a les FARC, ja que és de les poques opcions que tenen i que troben ben a prop.
Seguint amb les paraules d’Alan Jara, també va dir que el president Uribe no havia fet res pel seu alliberament, i que les FARC no torturen ni tracten malament als segrestats, que els tracten amb decència. Els mitjans de comunicació majoritaris a Colòmbia (Caracol i RCN) han titllat ambdues declaracions de ser motivades per la síndrome d’Estocolm. Potser la segona sí (ell mateix més tard explicava com mantenen a dos presoners encadenats entre sí des de fa més de 2 anys, com a horrible mètode de càstig), però no va ser-ho pas la primera declaració. Era una dura, clara i reflexionada crítica a la política de seguretat d’Uribe, que està provocant segrestos interminables (algunes persones porten més de deu anys segrestats, i Uribe prop de set anys al govern), sense cap possibilitat d’aconseguir un final negociat.
 Volem i mereixem una Colòmbia en pau! (foto CC de Marisali) Però pel que es veu criticar al president Uribe és una tasca bastant complexa a Colòmbia, al menys als canals principals de ràdio i televisió nacionals. Aquests mitjans, dependents les audiències, no tenen interès en un discurs crític amb el president, doncs Uribe actualment té una altíssima popularitat al país. Així, la manera de fer d’aquests mitjans va ser no respectar la llibertat d’expressió del recentment alliberat Alan Jara, tot llençant interrogants injustos sobre les crítiques que havia fet, i dient que passat un temps se’n desdiria. Jara dies més tard va matisar les seves declaracions fetes en calent, però no va deixar de criticar el seu president, ni la seva política de seguretat.
A la tercera fase va ser alliberat Sigifredo López, el passat 5 de febrer, després de set anys segrestat. La seva situació era especialment dramàtica, en ser l’últim que quedava viu dels dotze ex-diputats segrestats al seu moment. El seu missatge també va resultar força crític amb les polítiques governamentals de Colòmbia en matèria de seguretat.
Els alliberaments, que són poc freqüents, es donen sempre en casos molt estudiats i tenen força repercussions, d’entre les quals podríem mencionar:
- Són un missatge de les FARC al govern de Colòmbia i al món: van expressar la voluntat d’avançar en les negociacions cap a un acord humanitari: segrestats a canvi de guerrillers presos.
- Serveixen per a (o intenten) rentar la imatge de les FARC, molt malmesa després de l’operació “Jaque” en que va ser alliberada l’Ingrid Betancourt i per les constants violacions dels drets humans que porten a terme.
- El missatge dels polítics alliberats, va ser molt dur amb el govern, tant el d’Alan Jara com el de Sigifredo López. També reclamava treballar per un acord humanitari que redueixi la duració dels segrests. Està clar que les FARC van escollir deliberadament a qui deixaven en llibertat i quin missatge transmetrien al govern.
- Ha servit per facilitar-nos una reflexió sobre la funció social que exerceixen els mitjans de comunicació. Com a exemple: la polèmica amb els periodistes que van acompanyar el primer alliberament, que van fer fotos i vídeos, incomplint així el seu compromís d’esdevenir únicament garants i no exercir com a periodistes.
- Ha donat força al col·lectiu ‘Colombianos y Colombianas por la Paz’, liderat per la senadora Piedad Córdoba, que aposta per un acord humanitari urgent i una negociació que condueixi a la pau.
Deu anys després que comencés la introducció dels transgènics als camps i a la cadena alimentaria de Catalunya, els greus impactes ecològics, socials i econòmics associats a aquesta necrotecnologia s’escampen pel principat sense aturador. Mentre a Europa l’intens debat sobre els riscos d’aquest tipus de cultius ha portat a set països membres a prohibir-los, les nostres “tant democràtiques” institucions continuen sent fidels al pacte al que van arribar l’any 1998 amb EuropaBio (lobby biotecnològic europeu): convertir l’Estat espanyol en la porta d’entrada dels cultius transgènics al continent i en la prova que la coexistència entre cultius modificats genèticament i no modificats pot ser imposada. Això explica que Aragó i Catalunya siguin les dues regions europees amb més hectàrees de transgènics conreats (Espanya és el major productor d’Europa, amb prop de 80.000 hectàrees sembrades l’any 2008) i que les successives administracions estatals i autonòmiques hagin fet tot el que està al seu abast per amagar els greus impactes dels cultius transgènics i legitimar la propaganda de les multinacionals que els promouen.
 Alguns exemples de les campanyes de lluita antitransgènica a Europa (foto CC de peskaour) Ha arribat l’hora d’intensificar la lluita!
Vivim temps que podrien ser transcendentals. Per una banda, els propers mesos seran decisius per a la “Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya lliure de transgènics” que la plataforma SOM LO QUE SEMBREM (amb la que participem des de SDA al Baix Llobregat) ha estat impulsant durant el darrer any: està previst que el Parlament de Catalunya faci pública la decisió institucional cap el mes de maig. A la vegada, per tal d’avançar cap a una Catalunya lliure de transgènics, creiem que és molt important visibilitzar el rebuig i estendre la desobediència a la nova normativa d’agricultura ecològica (que permet fins un 0,9% de contaminació genètica), en vigor des de l’1 de gener de 2009. Per tot això, animem a totes les persones, col·lectius, entitats i plataformes que lluiteu per la justícia social i ecològica, per l’agroecologia i la Sobirania Alimentària* a que participeu activament a les properes mobilitzacions. Només unides i decidides els podrem fer recular. Ens veiem als carrers i als sembrats!
Què és un transgènic?
Un transgènic o organisme genèticament modificat (OGM) és aquell ésser viu al que se li ha inoculat material genètic procedent d’altres espècies per mitjà de tècniques d’enginyeria genètica que només poden realitzar-se en laboratoris especialitzats. Recombinar material genètic d’organismes, espècies, famílies o fins i tot regnes diferents d’éssers vius implica saltar les barreres naturals que guien el funcionament dels ecosistemes.
Perquè ens oposem als transgènics agrícoles?
1.- Perquè agreugen la crisi alimentària i el control corporatiu de l’alimentació.
La fam al món és un gran negoci. No és conseqüència de la manca de producció (hi ha aliments de sobra per alimentar a tota la humanitat); és el resultat del poder i de la set insaciable de beneficis de les multinacionals i les institucions que dominen el sector agroalimentari mundial. L’agricultura transgènica només beneficia a les multinacionals que la promouen ja que els permet incrementar els beneficis i el domini sobre la cadena alimentaria. I agreuja la crisi alimentària perquè implica més dependència de les multinacionals i del mercat. i menys autonomia i més misèria per a les poblacions pageses.
 Pintada de protesta contra la multinacional biotecnològica MONSANTO (foto CC de Gina Pina) 2.- Perquè l’enginyeria genètica és una “mala ciència i un gran negoci”.
L’enginyeria genètica es fonamenta en l’anomenat determinisme genètic, un paradigma científic reduccionista, obsolet i caduc. “L’enginyeria genètica senzillament no té cap sentit donada la complexitat i especialment la fluïdesa dels gens i els genomes tan pel que fa a l’estructura com a la funció.” La complexitat, però, fa nosa quan l’objectiu no és generar coneixement si no fer diners. Només això explica que la industria biotecnològica i els seus valedors continuïn negant i tractant d’amagar els problemes tecnològics inherents a la transgènesi, els enormes riscos associats i els efectes impredictibles que pot tenir sobre els organismes receptors, el medi ambient i la salut animal i de les persones.
3.- Perquè representen una greu amenaça pel medi ambient i la salut animal i humana.
Els transgènics són perillosos per definició. Alliberar OGMs al medi és una irresponsabilitat d’efectes impredictibles. La indústria i les institucions oculten i falsegen la informació per continuar comercialitzant-los. Amb tot, set països de la Unió Europea han prohibit el conreu del blat de moro MON 810, del que l’any passat es van plantar més de 20.000 hectàrees a Catalunya, en base a estudis que mostren efectes negatius per al medi i la salut. Un estudi publicat pel Govern austríac mostra problemes de fertilitat en ratolins alimentats amb blat de moro transgènic. Un altre estudi encomanat pel Govern italià assenyala que ratolins alimentats amb MON 810 han presentat importants problemes en el seu sistema immunològic.
4.- Perquè s’han introduït als nostres camps i plats sense cap tipus d’informació ni debat.
L’Estat espanyol és l’únic país europeu que cultiva blat de moro transgènic a gran escala i sense interrupció des de l’any 1998. A la vegada, importa anualment milions de tones de soja transgènica per elaborar pinsos animals i permet l’existència de centenars de camps experimentals. Des de l’any 1998, les institucions estatals i catalanes han col·laborat estretament amb les multinacionals biotecnològiques per tal d’imposar silenciosament els transgènics al conjunt de la població: tractant d’impedir la informació i el debat públic; negant i ocultant el fenomen de la contaminació genètica; incomplint sistemàticament la normativa europea pel que fa als protocols de bioseguretat vigents, etc…
5.- Perquè la coexistència és impossible i destrueixen l’agrobiodiversitat.
Des de 1998 han sortit a la llum desenes de casos de contaminació genètica de la producció ecològica, sobretot a Catalunya i Aragó. Malgrat la manca de seguiment i control públic, ha estat possible documentar la contaminació tan de camps de blat de moro com de partides de llavors i pinsos destinats l’engreix de bestiar. La contaminació genètica que té lloc any rere any a l’estat ha suposat la pèrdua de com a mínim dues varietats tradicionals de blat de moro, la reducció dràstica del cultiu de blat de moro ecològic i la demostració que la pretesa coexistència entre conreus transgènics, convencionals i ecològics és totalment impossible.
6.- Perquè impedeixen avançar cap a la Sobirania Alimentària* i amenacen el futur de la humanitat.
L’agricultura transgènica representa una seriosa amenaça pel futur de la humanitat perquè aprofundeix els gravíssims impactes (degradació ambiental, social, econòmica i cultural) i l’expansió planetària del ja, de per si, totalment insostenible model de producció agroindustrial. Des de fa més d’una dècada, bona part de la societat civil organitzada de tot el món resisteix a l’expansió planetària dels agronegocis i dels transgènics per tal d’avançar cap a la Sobirania Alimentària* dels pobles, l’única estratègia de futur que podria permetre acabar amb la fam i amb la injustícia social i ecològica.
* Sobirania Alimentària és el dret dels pobles del món per decidir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries per tal d’assegurar una producció respectuosa amb el medi i una alimentació suficientment i cultural adequada a tota la població.
|
ATENCIÓ: L'AGENDA MAI PUBLICARÀ ACTIVITATS PATROCINADES ÍNTEGRAMENT PER ENTITATS FINANCERES.
|
