Què és per a tu el diari local BRUGUERS?

Veure resultats

Enxarxats amb:

SOM LO QUE SEMBREM


GRANS CADENES DE DISTRIBUCIÓ NO GRÀCIES

RESULTATS DE L’ENQUESTA

A la qüestió AQUESTA SOCIETAT NECESSITA… vam obtenir els següents resultats:

- decreixement! (12 persones = 42,85% dels vots)
- acció! (11 persones = 39,3% dels vots)
- solidaritat! (5 persones = 17,85% dels vots)

L’enquesta va estar activa des del 7 de gener del 2009 al 5 de febrer del 2009 amb 28 vots validats.

FSM DE BELÉM… EN UN MOMENT CLAU

Radicalitzar alternatives, solucions des de baix cap a dalt, nous estats plurinacionals i exigir responsabilitats socials als bancs han estat algunes de les propostes del Fòrum Social Mundial de Belém (Brasil), amb l’Amazònia i Palestina com a focus centrals, segons la informació avançada per Canal Solidario.

World Social Forum 2009

Com en tots els altres FSM, a Belém també es va donar aquesta bonica i simbòlica imatge. (foto CC de la ITF)

Sis dies, més de 2.500 activitats i més de 100.000 persones que han reflexionat i debatut conjuntament la construcció d’alternatives al món actual.

Les persones participants coincideixen en afirmar que l’FSM de Belém es recordarà pel moment clau en el que s’ha celebrat, en ple epicentre de diverses crisis mundials (econòmica, energètica, ambiental…). Josep Maria Antentas, professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, explica:

“Un moment on el fracàs del neoliberalisme i el caràcter destructiu del capitalisme global es manifesten amb tota la seva cruesa. L’Amazònia brasilera és, a més, un lloc privilegiat per denunciar el lligam entre la crisi social i l’ecològica.”

Per aquest motiu, “ARA MÉS QUE MAI!” ha estat un dels crits més corejats durant la trobada.

Precisament el moment clau en el que s’ha celebrat aquesta trobada altermundista ha convidat els i les participants a reclamar alternatives més profundes i radicals de crítica davant el paradigma neoliberal. Josep Maria Antentas torna a explicar com va ser el desenvolupament d’aquestes noves peticions i propostes dels moviments socials:

“Amb les demandes “clàssiques” plantejades ja durant els darrers anys, como ara l’aplicació de la Taxa Tobin, l’anulació del deute extern o la supressió dels paradisos fiscals… a l’edició d’enguany hem observat iniciatives i plantejaments nous com, per exemple, la posada sota control públic i democràtic del sistema bancari.”

Gregorio López Sanz i Carlos Martínez, delegats d’Attac Espanya en aquest FSM de Belém, van reclamar accions i propostes concretes com la que s’està plantejant de cara al 28 de març: una mobilització planetària contra les sortides neoliberals adoptades davant la crisi global del capitalisme.

MÉS SIGNATURES QUE QUALSEVOL ALTRA ILP!

OGM-GMO-2

Hem estat, som i serem tot allò que sembrem. Digues NO als transgènics! (foto CC de Minouto)

Estem molt contents de poder anunciar que la ILP promoguda per la plataforma de la que formem part, SOM LO QUE SEMBREM, ha estat auditada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) validant les signatures recollides durant la campanya de la ILP per una Catalunya lliure de transgènics, amb un total de 105.896 persones, i que el nombre de signatures validades ha estat el més alt de totes les ILP promogudes fins ara a Catalunya.

A partir d’aquí començaran els tràmits legals establerts per a les propostes de llei popular al Parlament de Catalunya i que ha de portar la llei a debat durant el mes de març. Des de la plataforma demanem la màxima imparcialitat i independència enfront a interessos particulars en els organismes encarregats de dur a terme i d’avaluar els anteriors estudis. També, durant aquest període de temps, SOM LO QUE SEMBREM ha endegat la campanya Transgènics 0,0 % per denunciar el fet que des del passat 1 de gener es poden vendre productes etiquetats com ecològics amb una contaminació del 0,9 % d’OMG (Organismes Modificats Genèticament). Tot això sota la norma de la comissió europea, obviant el principi de precaució, deixant de costat el dret a una alimentació sana i segura, i acceptant com inevitable una contaminació que per altra banda certs interessos continuen negant.

GALEANO ENS PARLA DE GAZA

No podem deixar de citar les paraules d’un savi com Eduardo Galeano, més encara quan es mulla per tot el que està succeint, cosa que altres no fan. Ser valent i dir les coses com són mereix, entre d’altres moltes coses, aquesta petita porció de difusió:

Operación Plomo Impune

Para justificarse, el terrorismo de Estado fabrica terroristas: siembra odio y cosecha coartadas. Todo indica que esta carnicería de Gaza, que según sus autores quiere acabar con los terroristas, logrará multiplicarlos.

Son hijos de la impotencia los cohetes caseros que los militantes de Hamas, acorralados en Gaza, disparan con chambona puntería sobre las tierras que habían sido palestinas y que la ocupación israelita usurpó. Y la desesperación, a la orilla de la locura suicida, es la madre de las bravatas que niegan el derecho a la existencia de Israel, gritos sin ninguna eficacia, mientras la muy eficaz guerra de exterminio está negando, desde hace años, el derecho a la existencia de Palestina.

Eduardo Galeano

Eduardo Galeano es torna a mullar. (foto CC de Mariela de Marchi)

Ya poca Palestina queda. Paso a paso, Israel la está borrando del mapa. Los colonos invaden, y tras ellos los soldados van corrigiendo la frontera. Las balas sacralizan el despojo, en legítima defensa.

No hay guerra agresiva que no diga ser guerra defensiva. Hitler invadió Polonia para evitar que Polonia invadiera Alemania. Bush invadió Irak para evitar que Irak invadiera el mundo. En cada una de sus guerras defensivas, Israel se ha tragado otro pedazo de Palestina, y los almuerzos siguen. La devoración se justifica por los títulos de propiedad que la Biblia otorgó, por los dos mil años de persecución que el pueblo judío sufrió, y por el pánico que generan los palestinos al acecho.

Israel es el país que jamás cumple las recomendaciones ni las resoluciones de las Naciones Unidas, el que nunca acata las sentencias de los tribunales internacionales, el que se burla de las leyes internacionales, y es también el único país que ha legalizado la tortura de prisioneros.

¿Quién le regaló el derecho de negar todos los derechos? ¿De dónde viene la impunidad con que Israel está ejecutando la matanza de Gaza? El gobierno español no hubiera podido bombardear impunemente al País Vasco para acabar con ETA, ni el gobierno británico hubiera podido arrasar Irlanda para liquidar al IRA. ¿Acaso la tragedia del Holocausto implica una póliza de eterna impunidad? ¿O esa luz verde proviene de la potencia mandamás que tiene en Israel al más incondicional de sus vasallos?

El ejército israelí, el más moderno y sofisticado del mundo, sabe a quién mata. No mata por error. Mata por horror. Las víctimas civiles se llaman daños colaterales, según el diccionario de otras guerras imperiales. En Gaza, de cada diez daños colaterales, tres son niños. Y suman miles los mutilados, víctimas de la tecnología del descuartizamiento humano, que la industria militar está ensayando exitosamente en esta operación de limpieza étnica.

Y como siempre, siempre lo mismo: en Gaza, cien a uno. Por cada cien palestinos muertos, un israelí.

Gente peligrosa, advierte el otro bombardeo, a cargo de los medios masivos de manipulación, que nos invitan a creer que una vida israelí vale tanto como cien vidas palestinas. Y esos medios también nos invitan a creer que son humanitarias las doscientas bombas atómicas de Israel, y que una potencia nuclear llamada Irán fue la que aniquiló Hiroshima y Nagasaki.

La llamada comunidad internacional, ¿existe? ¿Es algo más que un club de mercaderes, banqueros y guerreros? ¿Es algo más que el nombre artístico que Estados Unidos se pone cuando hace teatro?

Ante la tragedia de Gaza, la hipocresía mundial se luce una vez más. Como siempre, la indiferencia, los discursos vacíos, las declaraciones huecas, las declamaciones altisonantes, las posturas ambiguas rinden tributo a la sagrada impunidad.

Ante la tragedia de Gaza, los países árabes se lavan las manos. Como siempre. Y como siempre, los países europeos se frotan las manos.

La vieja Europa, tan capaz de belleza y de perversidad, derrama alguna que otra lágrima, mientras secretamente celebra esta jugada maestra. Porque la cacería de judíos fue siempre una costumbre europea, pero desde hace medio siglo esa deuda histórica está siendo cobrada a los palestinos, que también son semitas y que nunca fueron, ni son, antisemitas. Ellos están pagando, en sangre contante y sonante, una cuenta ajena.

(Este artículo está dedicado a mis amigos judíos asesinados por las dictaduras latinoamericanas que Israel asesoró.)

JORNADA DE TROC A SANT ANTONI

Dijous passat vam assistir convidats a l’estudi central de COMRàdio Barcelona per parlar del projecte de la Xarxa Ciutadana de Bescanvi, el fenomen del troc i la situació actual de l’intercanvi al programa Extraradi d’aquesta emissora. Vam coincidir amb la Montse Peiron (directora del CRIC -Centre de Recerca i Informació en Consum- i editora de la revista Opcions) i la Fina Niubó (webmestressa d’intercanvis.org). Si vols baixar-te el fragment del programa i escoltar-ho en mp3 clica aquí. Aquest va ser el preludi d’una setmana gairebé monotemàtica, ja que ahir diumenge vam assistir al TROCANTONI 2009.

TROCANTONI 2009 1/7TROCANTONI 2009 2/7TROCANTONI 2009 3/7TROCANTONI 2009 4/7

La jornada de troc es va obrir a les 10:30. Vam arreplegar un grupet d’amics i amigues de Gavà i Badalona per muntar una taula en comú amb tot el nostre material. En coincidir amb les festes de Sant Antoni l’assistència de públic va ser impressionant i, comparant amb altres edicions, la d’enguany va ser de bon tros la més multitudinària i més ben organitzada de totes. A partir d’aquí ja només quedava “trocar, trocar i trocar”… fins a les 14:30 hores!

L’ambient va ser genial i el temps va acompanyar força amb un solet molt agradable. De fons se sentia de tant en tant alguna cançó del karaoke de les festes. Un exemple de troc molt maco va ser quan un senyor ens va canviar el bressol que li havia quedat petita al seu fill per una minicadena de música del nostre expositor… 3 hores més tard vam regalar aquest mateix bressol a una família que acabava d’arribar d’Equador feia dies i justament buscaven un per a la seva filla més petita. És en moments així quan s’aprecia la veritable dimensió social dels intercanvis, i sempre passa quan canviem un objecte per quelcom tan senzill com la veritable i sincera intenció de fer-lo servir… això, no té preu.

TROCANTONI 2009 5/7TROCANTONI 2009 6/7TROCANTONI 2009 7/7

Ara només falta poder fer realitat el somni d’organitzar i dinamitzar una jornada de troc al Baix Llobregat per fer partícips d’aquesta festa i canvi de paradigma a moltes més persones. I seguim treballant per aconseguir-ho!

Pàgina 5 de 812345678